CAP DE SETMANA DEL 24-25 D'OCTUBRE


Triathlon LD Ibiza. Campionat d’Espanya de LD.
Crònica Antonio Morilla:

Per acabar la temporada, i ja amb vistes del gran objectiu de 2016 (debut al Ironman de Calella), ens emboliquem amb els companys Antonio Gordun i Alex Asensio a passar un bon cap de setmana a Ibiza, illa que per cert encara no havia visitat.

Així divendres, després d’embarcar les bicis desmuntades, i el retràs del vol (que sembla comú segons amb quines companyies), ens presentem al Aeroport de Ibiza, d’allí, després de buscar taxis que volguessin carregar amb les bicis, cap a l’apartament on passarem 3 dies amb Alex, descarreguem i quedem amb Gordun per recollir els dorsals. De tornada de la Fira de Ibiza, Alex sembla que comença amb la coixesa que porta últimament degut a una ruptura al bessó (uiuiui, entren els dubtes de si podrà acabar diumenge), anem a comprar per omplir la nevera i a sopar a una pizzeria. De tornada al apartament toca muntar les bicis de nou i sembla que tot està al seu lloc.

Arriba dissabte i hem quedat amb Gordun per provar les bicis reconeixent el primer tram del circuït en plan tranquil... Tranquil Alex Tranquil!!! El tio no ho entén i se’ns escapa, el que fa que un cop amb Gordun decidim que va sent hora de girar cua, em toqui pegar-me una minicrono per atrapar-lo i dir-li que toca tornar. Després d’això ens canviem i anem a nedar una estona. L’aigua esta fresqueta, però molt transparent i es veu el fons contínuament, finalment fem uns 1000m a ritme tranquil. Dinem a un bon restaurant i a preparar el material per a deixar-lo a la tarda als boxes. Cap a les 7 ja havíem deixat tot el material i tirem al apartament a fer el sopar. Bon soparet i a dormir, que a les 5 hem d’estar dempeus...

Sort que Alex es desperta i m’avisa, perquè se m’ha oblidat posar el despertador!!! Bon esmorzar i encara fosc cap a la platja de Figueretes!! Últim repàs de material, ens enfundem el neoprè i cap a la platja. Avui res d’escalfar, ja escalfarem els 4000m que hem de nedar. Just abans de sortir em trobo a Jorge del CAVA, ens posem a la línia de sortida.

Tret de sortida i comencem a nedar junts cap a la 1a volta. Ràpidament el grup s’estira i al cap d’una estona d’estar nedant al costat de Jorge decideixo que serà millor posar-me als seus peus per estalviar energia. En aquell moment me n’adono de que als nostres peus hi ha força gent i que estic gastant mes energia intentant fer-me lloc als seus peus que no nedant al meu ritme, així que torno a pujar el ritme i ja perdo al company. Acabo la volta en 39min i toca començar la 2a... Ara si que està tot ben estirat, 2a volta a ritme força còmode, sense cap problema i acabo sortint amb 1h17m i amb bones sensacions. Transició llarga fins a la carpa, que està a tope de gent, així que decideixo treure’m el neoprè fora i entrar a buscar la bossa (que costa amb tantes bosses en una carpa massa petita. Així doncs 5min30s de transició i ara cap a pedalar...

El dissabte havíem fet reconeixement del primer tram del recorregut, un tram que anava picant suaument cap amunt (popularment conegut “falso llano”), però ple de passos de vianants elevat, rotondes i demés obstacles que impossibilitaven el anar acoplat, així que començo amb la idea de prendre’m-ho amb calma, ja que són molts km (116km per endavant) i es poc l’entrenament que porto aquest estiu. Cap al km7 em passa el Sr.Gordun, molt animat ell veient que no es repetiria la pel·lícula de Peñiscola, on els vaig fer apretar fins al sector de cursa a peu per agafar-me. Antonio Gordun, prometo que en la siguiente ocasión te lo pondré más difícil!!!
Continuem pedalant sempre amunt, collons aquesta illa com puja, hi ha alguna petita rampa que et fa posar tot el desarollo i apretar, algun petit descans i de sobte... gir a l’esquerra i una pujada de les de debò. Per els que toqueu de tant en tant la bici, sabeu com es el primer tram de Ventolà, no? Sí sí davant dels Apartaments la Faiada... doncs imagineu això amb una bici de crono, plat petit 39 i pinyó gran de 23 dents... Vaig pujar aquells 200m fent “SSS” i amb una cremada de cames considerable. Al arribar a dalt, un tram de descans, alguna que altra pujada i ja de tornada cap a l’inici. Tram de tornada mes suau, amb alguna recta on podies acoplar-te, però massa girs que no et permetien agafar un bon ritme.

Faig una petita pausa en aquesta crònica per avisar... El que ve ara no es un seguit d’excuses, no! L’únic culpable del que vaig patir vaig ser jo i la meva falta d’entrenament per afrontar aquesta prova.
A l’últim tram de tornada, toca tornar a superar tots els passos de vianant elevats, i en un d’ells el sillin se’m baixa fins baix de tot i em toca aturar-me a recolocar-lo. Allen del 6 que per sort duia a sobre i a fer de mecànic. Tornem a pedalar i acabo la primera volta, només començar la segona es torna a afluixar el sillin i una altra aturada, repetim operació i tornem-hi. Per últim, cap al km70 just abans d’afrontar una bona pujada, al pillar un baden em torna a passar. Aquí ja els km pesen a les cames, el recorregut està podent amb mi, em falta entrenament i estic perdent la motivació. Realment, em plantejo deixar-ho estar, sabia que patiria, però esperava que fos mes tard, em falten encara 45km de bici i 30 corrent, el que suposen gairebé 5h!!! Recoloco el seient amb calma, em prenc un gel, bec una mica d’aigua i en part per orgull, en part com a auto càstig per no haver entrenat el que tocava, decideixo continuar. Si abandono avui, com afronto un IronMan?

Arribo a la superpujada altre cop, aquest cop peu a terra i pujo caminant aprofitant per menjar, i realment no vaig gaire més lent que algun que em passa amb bici. Tram de tornada i sembla que em tornen una mica les forces, així que intento gaudir del que queda. Aquí adelanto a un Veterano i el tio descaradament se’m posa a roda durant mes de 10km, fins que a prop ja del final m’ataca i marxa (Ale company, estaràs content!!!). Per uns moments tinc al cap que dec ser l’últim, però ara tant se val, l’objectiu es arribar. Arribo a la T2 i encara falta alguna bici, per tant no soc l’últim.

Després de buscar la bossa en una muntanya de roba, assegut a la cadira em poso les sabates de running, visera i amb la gana que tinc, tinc la sort de trobar una barreta de fruits secs... Surto de la carpa i començo el tram de córrer. Només començar em creua a Gordun que ja acaba la 1a volta de 3, faig paradeta al Wc i a intentar agafar un ritme decent (amb decent vull dir intentar no caminar). Ja a l’anada de la 1a volta em creuo amb Alex que va força bé i es pensa que jo vaig per davant de Gordun (Alex compi, no sabes lo jodido que lo estoy pasando...). Poc després Gordun m’agafa i em passa animant-me, comentem lo fort que esta Alex i continuem cadascun en la nostra guerra. 

Recorregut força pla fins al port, mitja volta i a buscar el casc antic, tot molt bonic fins que de sobte em trobo al fons el castell de Ibiza amb la seva pujada... Sembla broma, he de pujar allí 3 cops??? Ara sí toca caminar, molt bonic, però per fer turisme, avui no era el dia per pujar allí. Continuem per la part del castell, pugem escales, petita baixada, avituallament i última pujada abans de fer una baixada de terra i afrontar l’últim km per el passeig fins a meta, on donarem mitja volta per afrontar les dues voltes que queden. Per no avorrir-vos, només dir que cada km que passava, tot i estar més cansat, estava més content de no haver llençat la tovallola i em vaig dedicar a gaudir lo màxim que vaig poder, animant a altres corredors i agraint als voluntaris la seva tasca i bon humor. De tornada veig a un altre participant que poc a poc vaig retallant, vinga va, ja tinc motivació per intentar apretar una mica (Apretar en aquesta situació vol dir passar d’anar de 6:15 a 6m/km, no ens emocionem). Així vaig retallant fins que a 50m de meta aconsegueixo passar-lo. No sé si li ha sentat gaire bé, però a mi m’ha servit de motivació fins al final.
Finalment arribo a meta en 8h50, lluny de les 8h que creia que podia fer, però satisfet d’haver continuat fins al final tot i el patiment. Estic convençut que aquesta cursa em servirà per afrontar altres moments durs i com a motivació per a entrenar mes dur i millor.

Diuen que “sense patiment no hi ha gloria”, jo afegiria “sense entrenament hi ha patiment assegurat” !
Ara ja a pensar en el 2016, que serà molt llarg i ple de reptes...

Resultats de 276 finisher:
Alex 7h19:14 pos 93 
Gordun 7h36:40 pos 123 
Morilla 8h49:58 pos 245

No hay comentarios: